5/21/2006

Yo quería escribir la canción más hermosa del mundo

De sobte la meva inspiració poètica se'n va anar... Amb la felicitat em costava molt escriure poesia que no parlés de desamor, desolació, de ganes de desaparèixer, colors foscos, de miralls que tornaven imatges derrotades i de dues llunes que s'estimaven (però si de lluna només n'hi ha una !!).

La poesia trista es va transformar en alegria i cançons i en un aleteig d'àngel constant... unes vegades més energic i d'altres més cansat (impregnat de soneta... la meva bella dorment).

Ara no et regalo poesies... però ets la meva poesia

;)