De sobte un dia creus o et fan creure que pots donar una volta radical a la teva vida laboral, s'obren nous fronts que gairebé no havies imaginat, casualitats, baixes de companys i una trucada amb una oferta interessantíssima.
Aquell dia no camines, voles, et sents superafortunada, i a poc a poc tal com l'euforia t'ha pujat, torna a baixar, com una vulgar muntanya russa, i al vespre assumeixes que tot queda igual i que l'oportunitat que segons Coelho tens cada dia de canviar les coses t'ha passat i no has estat prou encertada i d'altra banda hi ha gent que ha fotut una cagada de bou...
De moment em sembla que no tinc ganes de fer-me grans expectatives i em puc quedar tal com estic, que de fet no estic tant malament!!!
No sé quants cops m'hauré d'entrebancar,
no sé si tornaré mai al teu costat,
només sé que quan probo de canviar...
tot queda igual.
2/17/2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentarios:
Pues bienvenida.. que las csas no cambien a veces no es lo peor que puede pasar, y si no pasa como dicen los que saben, es que será por algo... contenta de encontrarte por el mundo virtual.
A vegades al millor es que tot quedi igual
fins la proxima
Publica un comentari