Dia de Sant Jordi (amb retard, considerable)

Ups, el dia de Sant Jordi no vaig poder escriure un post i ho faig ara amb bastant retard.

Per mi el dia de Sant Jordi és el dia més preciós de la ciutat de Barcelona. Els carrers s'omplen de llibres, un dels emblemes més potents de la cultura, i de roses. Les dones i cada cop més homes semblem cavallers amb unes llances vermelles i unes poques d'altres colors.

La llàstima per a mi és que vaig treballar tot el dia, i no vaig veure massa aquest ambient que tant m'agrada, clar que en arribar a casa vaig tenir una rosa i 2 llibres, un dels cuals me l'havia signat la Lucía amb una dedicatòria molt bonica de part de la meva angeleta!!

Aviam si el pròxim any puc passejar hores i hores entre llibres i roses.

Penjo una vinyeta del Forges (pais.com)

Reflexió

Una frase que ara mateix m'acaba de saccesejar....

"Lo que importa no son las grandes ideas de los otros sino las pequeñas cosas que se te ocurren a ti"

És del llibre que m'estic llegint ara: Sputnik, mi amor. Crec que és la forma de funcionar en el dia a dia de les persones

Mòbils

Ahir llegia al elpais.com que el Coti (el cantant, que per cert a mi ni fu ni fa) deia: "los móviles son un peligro, acercan a las personas que están lejos, pero alejan a las personas que están cerca".

En certa manera té raó, la comunicació ha canviat moltíssim des de que tenim aquests aparatets, a vegades creiem que n'hi ha prou amb una trucada, un missatge i ens oblidem d'estar a prop.

Ara si surto de casa sense el mòbil em sento molt desprotegida, fins i tot insegura. sempre espero una trucada que em pugui canviar la vida, o sentir la veu de la meva angeleta que ja me l'ha canviat, alegrant-me el dia.