L'aigua se m'escapa de les mans i no puc fer res per retenir-la la meva àngel ha decidit marxar i conéixer nous camins i estrenar nous dies sense mi després de 4 anys.
Ja no anirem a Roma juntes ni omplirem el seu pis de prestatgeries per posar-hi els meus llibres, ni tindrem un Arnau un Gillem i una petita Agnès, ni faré un munt de bufandes mentre ella fa punt de creu. Ni tantes coses que volíem fer.
No tinc ganes de res...
3/12/2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentarios:
Ei, Ràtzia, sé pel que estaràs passant i sé que res del què et pugui dir no consolarà el dolor que ara sents. Només dir-te que, encara que sembli mentida, tot passa. Temps, temps. Ara deixa't estimar pels que tens al teu costat i, sobretot, estimat tu a tu mateixa més que res en aquest món. La vida no s'acaba aquí. Hi ha infinitat de persones que voldran tenir Arnaus amb tu, i cosir bufandes, i oferir les seves prestatgeries perquè hi posis els teus llibres, i... Ànims, guapa.
Publica un comentari