Ara que els dies tornen a durar 24 hores,
ara que els trens van sempre tard
ara que crec que les dues cabem al mateix sofà
ara apostaré tot a nosaltres
i la ruleta pararà al vermell
Ara que tot acaba
i que el dia ho comença.
6/24/2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentarios:
Jo hi va haver un temps que també ho sentia aixina...però el sofà s'anà fent petit,petit,petit i m'estrenyia i no vaig voler mossegar la Galeta que m'hauria fet desaparèixer....per sort.
Això sí no ens manca la il·lusió d'un nou demà i un nou sofà i un nou i ben wide amor... ;-p per a apostar novament i qui sap si definitivament...
Salut!!
PD: Un blog molt ben parit!.
Publica un comentari