Ara que els dies comencen a hores intempestives i que els matins estan a punt de desaparèixer del meu vocabulari i m'enfado per perdre tant temps vaguejant pel llit, per casa, recordo com vaig patir mesos enrere quan anava de cul i arribava a tot arreu tard i penso que potser és això el que em devia per tornar-me a sentir una mica viva i gaudir del no res per gaudir del tot!
4/29/2008
4/15/2008
Una imatge val més que mil paraules
4/06/2008
A la ciutat

Ahir la vaig tornar a veure, de fet no me'n cansaria mai. Dibuixa la meva Barcelona, molts dels bars on he anat, carrers per on passejo...bueno on passsejava ja que ara no ho faig gaire. I sobretot històries, històries en les que en un moment o altre ens podem identificar.
Però per sobre de tot recordo quan la vam anar a veure al cine, que de fet ja no existeix aquell cinema, ara deu ser un caríssim bloc de pisos, i les vegades que vaig esrar tentada d'agafar-li la mà i la timidesa i la por no m'ho van deixar fer.
A la ciutat és una petita part nostra.
4/04/2008
La Bellesa
A vegades la bellesa se'ns planta al davant una avorrida i desolada tarda de diumenge lluny de tot....
i ens rescata de la desolació uns minuts i m'imagino tallant el gel amb els patins fent figures impossibles mentre canto Aller plus haut, aller plus haut.
i ens rescata de la desolació uns minuts i m'imagino tallant el gel amb els patins fent figures impossibles mentre canto Aller plus haut, aller plus haut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
