L'altre dia mentre plorava plovia sense rerpós, sentia com estava fent quelcom per acabar amb la sequera. A la tauleta de nit hi havia dues ampolletes amb aigua des de feia un munt de dies, elles empresonaven el líquid que jo i la tempesta alliberàvem.
Ara ja no plou, ni ploro i les ampolles s'han buidat. Deu ser veritat que la matèria no es crea ni es destrueix sinó que es transforma.
5/29/2008
5/27/2008
Llunyanies
Hi ha vegades que la distància més llarga entre dues persones és la recta.Que dur sentir-te tant lluny quan estic al teu costat. Que dur és cagar-la tant.
5/11/2008
No em cansaria
De veure aquest vídeo... m'encanta la Leonor!!. Es nota que té bon gust aquesta noia, perquè de les cançons del Bosé déu ser una de la que la lletra és més maca (el nivell tampoc està molt alt, este look cha cha...).
5/01/2008
Estem vives, que no és poc...
Això una mica de rumbeta nova per celebrar que la vida segueix... i jo ionqui d'amor i que mai falti!!!
Viu, viu i la pena al riu!!!
Viu, viu i la pena al riu!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)