Ni putes, ni submises.... rebels!!!

It's now or never

noreply@blogger.com (Patrícia) — Tue, 24 Jun 2008 15:23:00 +0000

Ara que els dies tornen a durar 24 hores,
ara que els trens van sempre tard
ara que crec que les dues cabem al mateix sofà
ara apostaré tot a nosaltres
i la ruleta pararà al vermell
Ara que tot acaba
i que el dia ho comença.

Sumant

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 01 Jun 2008 14:56:00 +0000

Després d'una tempesta torna la calma i anem sumant dies blaus, grocs i grisos.

PD: Quin bon rotllet de cançó!!!

Estats

noreply@blogger.com (Patrícia) — Thu, 29 May 2008 10:30:00 +0000

L'altre dia mentre plorava plovia sense rerpós, sentia com estava fent quelcom per acabar amb la sequera. A la tauleta de nit hi havia dues ampolletes amb aigua des de feia un munt de dies, elles empresonaven el líquid que jo i la tempesta alliberàvem.

Ara ja no plou, ni ploro i les ampolles s'han buidat. Deu ser veritat que la matèria no es crea ni es destrueix sinó que es transforma.

Llunyanies

noreply@blogger.com (Patrícia) — Tue, 27 May 2008 13:55:00 +0000

Hi ha vegades que la distància més llarga entre dues persones és la recta.Que dur sentir-te tant lluny quan estic al teu costat. Que dur és cagar-la tant.

No em cansaria

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 11 May 2008 10:23:00 +0000

De veure aquest vídeo... m'encanta la Leonor!!. Es nota que té bon gust aquesta noia, perquè de les cançons del Bosé déu ser una de la que la lletra és més maca (el nivell tampoc està molt alt, este look cha cha...).

Estem vives, que no és poc...

noreply@blogger.com (Patrícia) — Thu, 01 May 2008 17:13:00 +0000

Això una mica de rumbeta nova per celebrar que la vida segueix... i jo ionqui d'amor i que mai falti!!!
Viu, viu i la pena al riu!!!

Naixent cada matí

noreply@blogger.com (Patrícia) — Tue, 29 Apr 2008 09:12:00 +0000

Ara que els dies comencen a hores intempestives i que els matins estan a punt de desaparèixer del meu vocabulari i m'enfado per perdre tant temps vaguejant pel llit, per casa, recordo com vaig patir mesos enrere quan anava de cul i arribava a tot arreu tard i penso que potser és això el que em devia per tornar-me a sentir una mica viva i gaudir del no res per gaudir del tot!

Una imatge val més que mil paraules

noreply@blogger.com (Patrícia) — Tue, 15 Apr 2008 08:38:00 +0000

El primer que miro quan em connecto a internet cada dia són les vinyetes de Forges i el Roto al País i a vegades em trobo amb cops de realitat genials!!

A la ciutat

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 06 Apr 2008 15:27:00 +0000

Ahir la vaig tornar a veure, de fet no me'n cansaria mai. Dibuixa la meva Barcelona, molts dels bars on he anat, carrers per on passejo...bueno on passsejava ja que ara no ho faig gaire. I sobretot històries, històries en les que en un moment o altre ens podem identificar.
Però per sobre de tot recordo quan la vam anar a veure al cine, que de fet ja no existeix aquell cinema, ara deu ser un caríssim bloc de pisos, i les vegades que vaig esrar tentada d'agafar-li la mà i la timidesa i la por no m'ho van deixar fer.

A la ciutat és una petita part nostra.

La Bellesa

noreply@blogger.com (Patrícia) — Fri, 04 Apr 2008 16:22:00 +0000

A vegades la bellesa se'ns planta al davant una avorrida i desolada tarda de diumenge lluny de tot....

i ens rescata de la desolació uns minuts i m'imagino tallant el gel amb els patins fent figures impossibles mentre canto Aller plus haut, aller plus haut.

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 30 Mar 2008 08:51:00 +0000

Quan s'acaba un puzzle i et falta una peça sents un buit i més si la peça no s'ha mogut d'on era, no es pot entendre com s'ha perdut.

Ella va tallar amb mi per què no era feliç amb la seva vida i m'estimava molt i no es cansava de repetir-m'ho, vam celebrar el dia del meu sant (jo que no el celebro mai) i em va regalar un puzzle i vam anar a casa seva a fer-lo, vaig passar 3 dies a casa seva
i cada cop estàvem més aprop dins la llunyania que m'havia imposat.

Parlant i parlant va descobrir que teníem massa camí encara per recòrrer juntes i que les coses que la feien infeliç es podien canviar, amb temps però amb firmesa.

Ara tornem a estar plegades, té il·lusió, jo també. Esperem anar altre cop cap a Itaca.

Sin ti a mi lado

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 16 Mar 2008 12:43:00 +0000

Ni un milió de paraules meves expresa millor com em sento que aquesta cançó.

Tantos planes hechos espuma...

noreply@blogger.com (Patrícia) — Wed, 12 Mar 2008 13:17:00 +0000

L'aigua se m'escapa de les mans i no puc fer res per retenir-la la meva àngel ha decidit marxar i conéixer nous camins i estrenar nous dies sense mi després de 4 anys.
Ja no anirem a Roma juntes ni omplirem el seu pis de prestatgeries per posar-hi els meus llibres, ni tindrem un Arnau un Gillem i una petita Agnès, ni faré un munt de bufandes mentre ella fa punt de creu. Ni tantes coses que volíem fer.
No tinc ganes de res...

La vida és bonica... però a vegades complicada

noreply@blogger.com (Patrícia) — Wed, 13 Feb 2008 09:31:00 +0000

La vida abans era bonica però complicada, ara només és complicada i en endavant he de fer que torni a ser bonica.

Si la vida se deja yo le meto mano

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sat, 05 Jan 2008 17:02:00 +0000

Després d'un any d'infart i de males vibracions amb el món i de negativització, després de no haver estat massa a l'alçada de les persones més properes i sobretot després d'una xerrada amb la gran M. he decidit que a partir d'ara necessito enamorar-me de l'optimisme!!!

Així que amics, amor, i els que estan per venir espero no defraudar-vos ni ensenyar la mateixa cara que en el passat 2007.

Tot anirà bé!

Regala'm

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 30 Dec 2007 12:16:00 +0000

Regala'm, una abraçada, un petó tendre, una carícia on vulguis, un t'estim, una cançó, una nota amb un petit dibuixet d'una flor d'aquelles que dibuixes quan parles per telèfon, una rialla sense fi, un petó apassionat, una llàgrima de les que un dia plorares de felicitat, una passejada per la ciutat, una tarda sencera al llit...

La pell freda

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 24 Jun 2007 13:17:00 +0000

Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem.

Quina manera de comenár un llibre i quina raó s'intueix!!!!

Missatges d'amor perduts pels llibres

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 03 Jun 2007 10:44:00 +0000

Els llibres de segona mà tenen un encant especial, perquè a part de la història que porten escrita pel seu autor, algunes vegades em podem endivinar d'altres per les frases subrallades, per les anotacions, per l'olor i sobretot per les dedicatòries que hi poden dur.

Avui llegint Vilaweb, he trobat la notícia d'un home que a partir de comprar un llibre amb una dedicatòria molt colpidora: Joey, t'estimo tant! Has sobrepassat qualsevol definició. Sempre recordaré amb afecte els nostres moments orgàsmics. Amor i resistència'., ara es dedica a col·leccionar llibres amb missatges, i fins i tot ara té una web en la que es poden veure digitalitzats i a més es poden fer arribar missatges que s'hagin trobat en els llibres.

És força curiós no?

Una mica de color

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 27 May 2007 11:36:00 +0000

Una mica de color pel bloc, que està moix. Les dos amigues, de Tamara Lempicka, suggerent, com sempre.

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sat, 26 May 2007 12:26:00 +0000

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Demà a votar!!!!

Cortázar

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sat, 19 May 2007 14:40:00 +0000

Tinc un munt de llibres d'en Julio Cortázar acumulats a les pretatgeries, en alguna caixa... Aviat els hi clavaré les dents i em deixaré portar a un altre món, i deixaré d'estar asseguda en un vagó de tren, estirada al llit, asseguda al sofà.

I de moment, un regal en forma de poema, del mateix escriptor.

UNA CARTA DE AMOR

Todo lo que de vos quisiera
es tan poco en el fondo
porque en el fondo es todo,

como un perro que pasa, una colina,
esas cosas de nada, cotidianas,
espiga y cabellera y dos terrones,
el olor de tu cuerpo,
lo que decís de cualquier cosa,
conmigo o contra mía,
todo eso es tan poco,
yo lo quiero de vos porque te quiero.

Que mires más allá de mí,que me ames con violenta prescindenciadel
mañana, que el grito
de tu entrega se estrelle
en la cara de un jefe de oficina,

y que el placer que juntos inventamos
sea otro signo de la libertad.

Deixem-nos envoltar

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 13 May 2007 10:46:00 +0000

Deixem-nos envoltar per aquesta música i deixem que el temps passi i torni a ser temps que tornarem a cremar.

Bon diumenge vida.

Tot estar per fer

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 06 May 2007 17:26:00 +0000

A vegades sento que tot el que ens envolta socialment, no les persones en si, sinó més aviat l'esfera política de la vida està podrit i que caldria una revolució, revolució feta per tu, per mi, per ells i elles, juntament amb nosaltres i començar de nou.
de nou.

Parlem de revolució?

Com deia

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sun, 06 May 2007 08:59:00 +0000

Després que Aznar (sense qualificatius davant) defensés la llibertat de beure i després conduir, al vespre fan esment de la següent notícia: Una parella jove (un de 17 i l'altra de 18 embarassada de 8 mesos) moren a causa d'un xoc produït per una dona que superava sembla que bastant els nivells d'alcohol.

Aleshores, senyor Aznar i gent de la seva "calanya". No creu que la llibertat individual de la individua que conduia el cotxe borratxa acaba on comença la dels altres conductors quan condueixen d'una forma correcta?

Aviam si surt i retira les seves "oportunes" declaracions.

Font de la notícia: http://www.andalucia24horas.com/texto.asp?id=302919&sec=71

Manda huevos

noreply@blogger.com (Patrícia) — Sat, 05 May 2007 10:43:00 +0000

Va ara el xxx de l'Aznar i diu que està cansat de prohibicions:

"A mí no me gusta que me digan 'no puede ir usted a tanta velocidad', 'no puede comer hamburguesas de tanto' o 'se le prohíbe beber vino', déjeme que decida por mí, que en eso consiste la libertad", señaló. A continuación, afirmó: "Es como los letreros que dicen No podemos conducir por ti". Y añadió: "¿Quién te ha dicho que quiero que conduzcas por mí? Las copas de vino que me tomo, déjeme que las tome tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie"

Sembla que no es recordi quan ell va estar al poder que era prohibido no prohibir. A més com es pot frivolitzar amb un problema tan greu com el dels accidents on cada any moren un munt de persones i la majoria de les vegades perquè algú portava una copa més de vi i estava al volant d'un vehicle.

Per favor el que li haurien de prohibir és d'obrir la boca per la qual li continua sortint merda.