Ni putes, ni submises.... rebels!!!

It's now or never

2008-06-24T17:23:00.002+02:00

Ara que els dies tornen a durar 24 hores,
ara que els trens van sempre tard
ara que crec que les dues cabem al mateix sofà
ara apostaré tot a nosaltres
i la ruleta pararà al vermell
Ara que tot acaba
i que el dia ho comença.

Sumant

2008-06-01T16:56:00.002+02:00

Després d'una tempesta torna la calma i anem sumant dies blaus, grocs i grisos.

PD: Quin bon rotllet de cançó!!!

Estats

2008-05-29T12:30:00.003+02:00

L'altre dia mentre plorava plovia sense rerpós, sentia com estava fent quelcom per acabar amb la sequera. A la tauleta de nit hi havia dues ampolletes amb aigua des de feia un munt de dies, elles empresonaven el líquid que jo i la tempesta alliberàvem.

Ara ja no plou, ni ploro i les ampolles s'han buidat. Deu ser veritat que la matèria no es crea ni es destrueix sinó que es transforma.

Llunyanies

2008-05-27T15:55:00.000+02:00

Hi ha vegades que la distància més llarga entre dues persones és la recta.Que dur sentir-te tant lluny quan estic al teu costat. Que dur és cagar-la tant.

No em cansaria

2008-05-11T12:23:00.002+02:00

De veure aquest vídeo... m'encanta la Leonor!!. Es nota que té bon gust aquesta noia, perquè de les cançons del Bosé déu ser una de la que la lletra és més maca (el nivell tampoc està molt alt, este look cha cha...).

Estem vives, que no és poc...

2008-05-01T19:13:00.000+02:00

Això una mica de rumbeta nova per celebrar que la vida segueix... i jo ionqui d'amor i que mai falti!!!
Viu, viu i la pena al riu!!!

Naixent cada matí

2008-04-29T11:12:00.001+02:00

Ara que els dies comencen a hores intempestives i que els matins estan a punt de desaparèixer del meu vocabulari i m'enfado per perdre tant temps vaguejant pel llit, per casa, recordo com vaig patir mesos enrere quan anava de cul i arribava a tot arreu tard i penso que potser és això el que em devia per tornar-me a sentir una mica viva i gaudir del no res per gaudir del tot!

Una imatge val més que mil paraules

2008-04-15T10:38:00.003+02:00

El primer que miro quan em connecto a internet cada dia són les vinyetes de Forges i el Roto al País i a vegades em trobo amb cops de realitat genials!!

A la ciutat

2008-04-06T17:27:00.001+02:00

Ahir la vaig tornar a veure, de fet no me'n cansaria mai. Dibuixa la meva Barcelona, molts dels bars on he anat, carrers per on passejo...bueno on passsejava ja que ara no ho faig gaire. I sobretot històries, històries en les que en un moment o altre ens podem identificar.
Però per sobre de tot recordo quan la vam anar a veure al cine, que de fet ja no existeix aquell cinema, ara deu ser un caríssim bloc de pisos, i les vegades que vaig esrar tentada d'agafar-li la mà i la timidesa i la por no m'ho van deixar fer.

A la ciutat és una petita part nostra.

La Bellesa

2008-04-04T18:22:00.002+02:00

A vegades la bellesa se'ns planta al davant una avorrida i desolada tarda de diumenge lluny de tot....

i ens rescata de la desolació uns minuts i m'imagino tallant el gel amb els patins fent figures impossibles mentre canto Aller plus haut, aller plus haut.

2008-03-30T10:51:00.001+02:00

Quan s'acaba un puzzle i et falta una peça sents un buit i més si la peça no s'ha mogut d'on era, no es pot entendre com s'ha perdut.

Ella va tallar amb mi per què no era feliç amb la seva vida i m'estimava molt i no es cansava de repetir-m'ho, vam celebrar el dia del meu sant (jo que no el celebro mai) i em va regalar un puzzle i vam anar a casa seva a fer-lo, vaig passar 3 dies a casa seva
i cada cop estàvem més aprop dins la llunyania que m'havia imposat.

Parlant i parlant va descobrir que teníem massa camí encara per recòrrer juntes i que les coses que la feien infeliç es podien canviar, amb temps però amb firmesa.

Ara tornem a estar plegades, té il·lusió, jo també. Esperem anar altre cop cap a Itaca.

Sin ti a mi lado

2008-03-16T13:43:00.002+01:00

Ni un milió de paraules meves expresa millor com em sento que aquesta cançó.

Tantos planes hechos espuma...

2008-03-12T14:17:00.000+01:00

L'aigua se m'escapa de les mans i no puc fer res per retenir-la la meva àngel ha decidit marxar i conéixer nous camins i estrenar nous dies sense mi després de 4 anys.
Ja no anirem a Roma juntes ni omplirem el seu pis de prestatgeries per posar-hi els meus llibres, ni tindrem un Arnau un Gillem i una petita Agnès, ni faré un munt de bufandes mentre ella fa punt de creu. Ni tantes coses que volíem fer.
No tinc ganes de res...

La vida és bonica... però a vegades complicada

2008-02-13T10:31:00.001+01:00

La vida abans era bonica però complicada, ara només és complicada i en endavant he de fer que torni a ser bonica.

Si la vida se deja yo le meto mano

2008-01-05T18:02:00.000+01:00

Després d'un any d'infart i de males vibracions amb el món i de negativització, després de no haver estat massa a l'alçada de les persones més properes i sobretot després d'una xerrada amb la gran M. he decidit que a partir d'ara necessito enamorar-me de l'optimisme!!!

Així que amics, amor, i els que estan per venir espero no defraudar-vos ni ensenyar la mateixa cara que en el passat 2007.

Tot anirà bé!

Regala'm

2007-12-30T13:16:00.000+01:00

Regala'm, una abraçada, un petó tendre, una carícia on vulguis, un t'estim, una cançó, una nota amb un petit dibuixet d'una flor d'aquelles que dibuixes quan parles per telèfon, una rialla sense fi, un petó apassionat, una llàgrima de les que un dia plorares de felicitat, una passejada per la ciutat, una tarda sencera al llit...

La pell freda

2007-06-24T15:17:00.000+02:00

Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem.

Quina manera de comenár un llibre i quina raó s'intueix!!!!

Missatges d'amor perduts pels llibres

2007-06-03T12:44:00.001+02:00

Els llibres de segona mà tenen un encant especial, perquè a part de la història que porten escrita pel seu autor, algunes vegades em podem endivinar d'altres per les frases subrallades, per les anotacions, per l'olor i sobretot per les dedicatòries que hi poden dur.

Avui llegint Vilaweb, he trobat la notícia d'un home que a partir de comprar un llibre amb una dedicatòria molt colpidora: Joey, t'estimo tant! Has sobrepassat qualsevol definició. Sempre recordaré amb afecte els nostres moments orgàsmics. Amor i resistència'., ara es dedica a col·leccionar llibres amb missatges, i fins i tot ara té una web en la que es poden veure digitalitzats i a més es poden fer arribar missatges que s'hagin trobat en els llibres.

És força curiós no?

Una mica de color

2007-05-27T13:36:00.000+02:00

Una mica de color pel bloc, que està moix. Les dos amigues, de Tamara Lempicka, suggerent, com sempre.

2007-05-26T14:26:00.000+02:00

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Demà a votar!!!!

Cortázar

2007-05-19T16:40:00.000+02:00

Tinc un munt de llibres d'en Julio Cortázar acumulats a les pretatgeries, en alguna caixa... Aviat els hi clavaré les dents i em deixaré portar a un altre món, i deixaré d'estar asseguda en un vagó de tren, estirada al llit, asseguda al sofà.

I de moment, un regal en forma de poema, del mateix escriptor.

UNA CARTA DE AMOR

Todo lo que de vos quisiera
es tan poco en el fondo
porque en el fondo es todo,

como un perro que pasa, una colina,
esas cosas de nada, cotidianas,
espiga y cabellera y dos terrones,
el olor de tu cuerpo,
lo que decís de cualquier cosa,
conmigo o contra mía,
todo eso es tan poco,
yo lo quiero de vos porque te quiero.

Que mires más allá de mí,que me ames con violenta prescindenciadel
mañana, que el grito
de tu entrega se estrelle
en la cara de un jefe de oficina,

y que el placer que juntos inventamos
sea otro signo de la libertad.

Deixem-nos envoltar

2007-05-13T12:46:00.000+02:00

Deixem-nos envoltar per aquesta música i deixem que el temps passi i torni a ser temps que tornarem a cremar.

Bon diumenge vida.

Tot estar per fer

2007-05-06T19:26:00.000+02:00

A vegades sento que tot el que ens envolta socialment, no les persones en si, sinó més aviat l'esfera política de la vida està podrit i que caldria una revolució, revolució feta per tu, per mi, per ells i elles, juntament amb nosaltres i començar de nou.
de nou.

Parlem de revolució?

Com deia

2007-05-06T10:59:00.000+02:00

Després que Aznar (sense qualificatius davant) defensés la llibertat de beure i després conduir, al vespre fan esment de la següent notícia: Una parella jove (un de 17 i l'altra de 18 embarassada de 8 mesos) moren a causa d'un xoc produït per una dona que superava sembla que bastant els nivells d'alcohol.

Aleshores, senyor Aznar i gent de la seva "calanya". No creu que la llibertat individual de la individua que conduia el cotxe borratxa acaba on comença la dels altres conductors quan condueixen d'una forma correcta?

Aviam si surt i retira les seves "oportunes" declaracions.

Font de la notícia: http://www.andalucia24horas.com/texto.asp?id=302919&sec=71

Manda huevos

2007-05-05T12:43:00.000+02:00

Va ara el xxx de l'Aznar i diu que està cansat de prohibicions:

"A mí no me gusta que me digan 'no puede ir usted a tanta velocidad', 'no puede comer hamburguesas de tanto' o 'se le prohíbe beber vino', déjeme que decida por mí, que en eso consiste la libertad", señaló. A continuación, afirmó: "Es como los letreros que dicen No podemos conducir por ti". Y añadió: "¿Quién te ha dicho que quiero que conduzcas por mí? Las copas de vino que me tomo, déjeme que las tome tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie"

Sembla que no es recordi quan ell va estar al poder que era prohibido no prohibir. A més com es pot frivolitzar amb un problema tan greu com el dels accidents on cada any moren un munt de persones i la majoria de les vegades perquè algú portava una copa més de vi i estava al volant d'un vehicle.

Per favor el que li haurien de prohibir és d'obrir la boca per la qual li continua sortint merda.

Despertar

2007-05-01T13:46:00.000+02:00

Avui m'he despertat amb la líbido a tope, ens hem estimat una estona curta però intensa, ara una mica lluny et penso, i de regal un parell de poemes de la Cristina Peri Rossi.

ERÓTICA
Tu placer es lento y duro
viene de lejos
retumba en las entrañas
como las sordas
sacudidas de un volcán
dormido hace siglos bajo la tierra
y sonámbulo todavía

Como las lentas evoluciones de una esfera
en perpetuo e imperceptible movimiento
Ruge al despertar
despide espuma
arranca a los animales de sus cuevas
arrastra un lodo antiguoy sacude las raíces
Tu placerlentamente asciende
envuelto en el vaho del magma primigenio
y hay plumas de pájaros rotos en tu pelo
y muge la garganta de un terrón
extraído del fondocomo una piedra.

Tu placer, animal escaso.

DISTANCIA JUSTA

En el amor, y en el boxeo
todo es cuestión de distancia
Si te acercas demasiado me excito
me asustome obnubilo digo tonterías
me echo a temblarpero si estás lejos
sufro entristezco
me desveloy escribo poemas.

"Otra vez eros" 1994

Dia de Sant Jordi (amb retard, considerable)

2007-04-29T10:31:00.000+02:00

Ups, el dia de Sant Jordi no vaig poder escriure un post i ho faig ara amb bastant retard.

Per mi el dia de Sant Jordi és el dia més preciós de la ciutat de Barcelona. Els carrers s'omplen de llibres, un dels emblemes més potents de la cultura, i de roses. Les dones i cada cop més homes semblem cavallers amb unes llances vermelles i unes poques d'altres colors.

La llàstima per a mi és que vaig treballar tot el dia, i no vaig veure massa aquest ambient que tant m'agrada, clar que en arribar a casa vaig tenir una rosa i 2 llibres, un dels cuals me l'havia signat la Lucía amb una dedicatòria molt bonica de part de la meva angeleta!!

Aviam si el pròxim any puc passejar hores i hores entre llibres i roses.

Penjo una vinyeta del Forges (pais.com)

Reflexió

2007-04-01T19:38:00.000+02:00

Una frase que ara mateix m'acaba de saccesejar....

"Lo que importa no son las grandes ideas de los otros sino las pequeñas cosas que se te ocurren a ti"

És del llibre que m'estic llegint ara: Sputnik, mi amor. Crec que és la forma de funcionar en el dia a dia de les persones

Mòbils

2007-04-01T11:23:00.000+02:00

Ahir llegia al elpais.com que el Coti (el cantant, que per cert a mi ni fu ni fa) deia: "los móviles son un peligro, acercan a las personas que están lejos, pero alejan a las personas que están cerca".

En certa manera té raó, la comunicació ha canviat moltíssim des de que tenim aquests aparatets, a vegades creiem que n'hi ha prou amb una trucada, un missatge i ens oblidem d'estar a prop.

Ara si surto de casa sense el mòbil em sento molt desprotegida, fins i tot insegura. sempre espero una trucada que em pugui canviar la vida, o sentir la veu de la meva angeleta que ja me l'ha canviat, alegrant-me el dia.

Si em dius adéu...

2007-03-24T15:37:00.000+01:00

Adéu Lluís, mai sabre com agrair-te tot el que les teves cançons em fan sentir.
Espero que la teva valentia, el teu compromís i lluita per un país com el nostre calin ben fort!!

Que tinguis sort!!!

Costa molt ser autèntica...

2007-02-25T10:45:00.000+01:00

Avui intentaré enllaçar amb el monòleg de l'Agrado de Todo sobre mi madre (pel·lícula que em té el cor robat....).

M'encanta la frase: Una es más auténtica cuanto más se parece a lo que ha soñado de si misma...

Vinga a sommiar-nos i a reinventar-nos i sobretot a ser autèntiques!!!

Tot queda igual

2007-02-17T12:10:00.000+01:00

De sobte un dia creus o et fan creure que pots donar una volta radical a la teva vida laboral, s'obren nous fronts que gairebé no havies imaginat, casualitats, baixes de companys i una trucada amb una oferta interessantíssima.

Aquell dia no camines, voles, et sents superafortunada, i a poc a poc tal com l'euforia t'ha pujat, torna a baixar, com una vulgar muntanya russa, i al vespre assumeixes que tot queda igual i que l'oportunitat que segons Coelho tens cada dia de canviar les coses t'ha passat i no has estat prou encertada i d'altra banda hi ha gent que ha fotut una cagada de bou...

De moment em sembla que no tinc ganes de fer-me grans expectatives i em puc quedar tal com estic, que de fet no estic tant malament!!!

No sé quants cops m'hauré d'entrebancar,
no sé si tornaré mai al teu costat,
només sé que quan probo de canviar...
tot queda igual.

Preguntes/respostes

2007-01-14T17:56:00.000+01:00

Sovint penso que és tant o més intel·ligent fer bones preguntes que donar bones respostes.

Revifar

2007-01-13T18:34:00.000+01:00

Tinc pànic de la fulla en blanc, aquest és un dels motius d'abandonament d'aquest racó perdut en la inmensitat del cibermón...

A vegades em passa que no sé de que parlar, d'altres em bloquejo en el moment d'escriure, ja que m'he deixat caure en blogs escrits amb un art, amb un nivell i aleshores em dic... ignorant de mi deixa-ho còrrer, no val la pena. Però avui he fet un mini propòsit, revifar les cendres d'aquest espai, tornar-ho a intentar, escriure el que vull, com vull i punt i deixar estar aquestes neures meves.

O sigui que benvinguts al primer dia de la resta del meu blog!!!!

revifar v. tr. Fer adquirir nou vigor, nova vida, (a una cosa decandida, que semblava pròxima a finar). Ventant fort, el revifaràs, aquest foc. (DIEC)

De rellotges

2006-10-29T18:50:00.000+01:00

Canvi d'hora... el temps sembla que s'hagi encallat, avui els segons estaven tan mandrosos que els costava molt agrupar-se en minuts i aquests encara estaven més impossibilitats de sumar hores.

Esperem que demà a les nostres feines i demés obligacions no passi això o exigirem que ens tornin a posar l'hora d'ahir!

Rutina...

2006-10-23T19:01:00.000+02:00

Rutina... t'has aferrat a nosaltres com una sangonella a la sang, com un avi al seu bastó, com un malalt a l'esperança...

No ens destruïra ningú de fora... seràs tu?

Route 66

2006-10-09T20:55:00.000+02:00

Quan era més petita sommiava en fer la ruta 66 en un cotxe descapotable, no recordo si amb companyia o sense, però jo conduia a tota velocitat per aquella larguíiiiiiiiissima carretera sense parar, només importava conduir, avançar, deixar enrere paissatges, descobrir-ne de nous sense temps a deixar-se embolcallar, sentir el vent i tirar endavant, sempre endavant...

No sé perquè m'ha tornat aquest pensament... no tinc el carnet... ni tinc massa motivacions per tenir-lo... A més ara m'imagino creuant els Estats Units que tant poc 'agraden i em dóna un xungo!!!

Quins creuaments més curiosos fa la ment i quines coses es pensen quan ets petita!

Matem l'estiu???

2006-09-04T20:15:00.000+02:00

Un altre cop l'estiu ens ha colpejat... un revés a banda i banda de la cara... no sé si la culpa la té l'estiu o la tenim nosaltres, nosaltres que som unes artistes en complicar coses que a priori semblen fàcils. Els sentiments ens diuen que ens estimem l'una a l'altra, amb poques condicions, i nosaltres buscant les quatre potes al gat.

L'estiu, sempre ens passa a l'estiu, què té aquesta època de l'any en que sempre ens fem mal?

No podem estar sense una de nosaltres perquè marxem, i si estem les dues tampoc???

Sort que només li queden 17 dies i tenim una il·lusió en forma d'avió i de descobriments de nous racons i noves gents que seran un bàlsam i poc a poc recuperarem la nostra normalitat de rutines i matarem aquest estiu, no tant dur com l'anterior, però amb una última setmana d'infart!

Temps d'una espera

2006-06-25T14:51:00.000+02:00

Quan era més jove... em vaig enamorar bojament d'una professora (que original, segur que a ningú més li ha passat..). En plena adolescència aquestes coses marquen, era la meva tutora del treball de recerca i jo estava obsesionada en que li havia de regalar el llibre de la Carme Riera, Temps d'una espera (que és un llibre que va escriure ella quan estava embarassada), fins i tot havia començat a estalviar (perquè abans els diners venien en forma de paga i aquesta no era massa generosa), el fet és que al final vaig desistir, per vergonya, molta vergonya de fer-li un regal i a més de no poder dir per quin motiu li feia... A més si els meus plans haguessin tirat endavant li hauria suggerit que escrigués un diari pel seu fill.

L'embaràs li va sentar d'allò més bé, estava més maca que abans. No l'he tornat a veure més perquè quan va donar a llum va estar temps de baixa i després vaig marxar del poble. He sentit a dir que ara ja té 4 nens (per mi que deu ser de l'Opus) i que encara fa classes al meu institut.

Al que anava avui navegant per aquests blogs de Déu he trobat dos blogs que han fet una parella de noies que ara seran mares i m'ha recordat la història de la meua ex-enamorada... Al costat hi ha l'enllaç als diaris (un de cada mamà) ... són tendres i sincers, no perdeu l'ocasió de llegir-los.

Tant de bo tinguin sort i tinguin un bebe xulíssim.

Without inspiration

2006-06-18T14:49:00.000+02:00

Sóc conscient que tinc el blog una mica descuidat... Però tinc una explicació perfectament comprensible... estic rendida, saturada, estic sense inspiració. Treballo tots els dies de la setmana una mitjana de 8 hores i a més tinc exàmens (teòricament..).

Ahhh on puc comprar temps per llegir, per mirar pel·lícules, per estar amb la meva angeleta, per passejar, per perdre'l?

Si algú sap on en vénen o en regalen que m'ho faci saber... si pot ser ràpid millor!!

Rutines dominicals

2006-05-28T10:50:00.000+02:00

Les persones som animals de costums, això ho havia sentit molts cops i és cert hi ha rutines que cada dia ja sigui per decisió pròpia o aliena a la nostra voluntat s'acaben complint.

A continuació detall de les 3 primeres hores del diumenge amb rutina contrastada:

- Aixecar-me a les 8.40 després que el despertador (mòbil, a falta de despertador) hagi estat cridant insistentment des de les 8.20.
- Escoltar en el procés de despertar les desgràcies del món a Catalunya Informació, que d'altra banda ha estat sonant tota la nit.
- Pipis & more
- Dutxa
- Acondicionamiento del pelo (i això que no me'l seco)
- Fer i beure un café soluble amb llet dreta a la cuina
- Emportar-me la bossa de basura
- Creuar una avinguda de forma kamikaze
- Arribar a la parada d'autobús a les 9.20 amb l'esperança que el de les 9.08 vagi en retard
- Sentir sardanes des de la parada de bus i recordar-me de l'avi d'una amiga que en el poble quan pujava a estiuejar també les posava a tota canya.
- Pujar a l'autobus a i 35 i seure'm al fons a mà esquerra.
- Posar-me la crema de la cara
- Mirar compulsivament el rellotge i comprovar que un dia més arribo tard
- Arribar creuar la gespa per estalviar camí

- I les rutines pròpies de la feina, però això ja són figues d'un altre paner...

Autoanims.... ja queda menys per plegar!!!

Bon diumenge... a qui el pugui gaudir sense rutines laborals! I a qui treballi també

I no plou

2006-05-24T13:03:00.000+02:00

Fa dues nits que em poso la samarreta del pijama al revés i encara no ha plogut... els tòpics van caient.

Yo quería escribir la canción más hermosa del mundo

2006-05-21T11:31:00.000+02:00

De sobte la meva inspiració poètica se'n va anar... Amb la felicitat em costava molt escriure poesia que no parlés de desamor, desolació, de ganes de desaparèixer, colors foscos, de miralls que tornaven imatges derrotades i de dues llunes que s'estimaven (però si de lluna només n'hi ha una !!).

La poesia trista es va transformar en alegria i cançons i en un aleteig d'àngel constant... unes vegades més energic i d'altres més cansat (impregnat de soneta... la meva bella dorment).

Ara no et regalo poesies... però ets la meva poesia

;)

Res és...

2006-05-13T17:54:00.000+02:00

... com t'havien dit que era.

Quina gran sort poder sintetitzar en paraules veritats tant universals com aquesta!

Hi ha un munt de proverbis i frases cèlebres... però aquesta és la meva nova adquisició feta ahir al Caixa Fòrum, a l'exposició (gran!) de la Diane Arbus

Autoregal

2006-05-09T20:38:00.000+02:00

Avui he rebut el meu autoregal de Sant Jordi...

Convalescència

2006-05-04T12:25:00.000+02:00

Estic malaltona :(.

La meva infermera està treballant :(

No noto millores, no es noten, tinc el cos fet un mapa :(

No tinc massa ganes de fer res :(

Em sembla que vaig a veure Psicòsis mentre plego la bugada (espero no passar massa por)

Entre vivir y soñar...

2006-04-29T11:50:00.000+02:00

Després de la tempesta, ve la calma. És cert, no podem viure enmig d'una tempesta ni crec que hi hagi tanta aigua al món com per no parar de ploure.

Quan les coses no van del tot bé es nota, encara que ens obcequem (ups aquesta paraula no em sona del tot bé...) en fer veure que tot està igual el cor ens fa punxadetes que ens senyalen que hi ha un buit...

Amb la meva angeleta sembla que anem omplint altre cop aquest buit de silencis i espines de roses i triem somiar per sobre de viure, somiem continuar millor del que estàvem.

No volem despertar

Dispersió

2006-04-09T11:21:00.000+02:00

Fa dies que tinc el cap dispers, moltes batalles obertes i poques coses clares, molts propòsits i poques realitats...

Ganes de vacances... ganes de quedar-me...ganes de desconnectar...ganes d'angelet... moltes ganes de la meva angeleta...

Dispersió parcialment totalitzada!!!

Indigne...

2006-04-02T14:20:00.000+02:00

Llegint per aquests móns de Déu he trobat una notícia que m'ha posat de molt mala llet...

Un profesor de Religión deja su puesto tras difundir escritos de carácter homófobo El docente aleccionó contra la homosexualidad a niños de 13 años de un instituto

EL PAÍS - 31-03-2006
Javier Echanove Pasquín, profesor de Religión en el instituto público Salvador Allende, de Fuenlabrada, repartió la semana pasada entre sus alumnos de 13 años unas fotocopias en las que se afirma, entre otras cosas, que "la homosexualidad es una patología" que reduce "la esperanza de vida en 20 años" y que los varones homosexuales contraen cáncer anal y que la mayoría además son pederastas. El claustro de profesores ha reprobado al profesor y éste ha decidido renunciar a su puesto "porque no quiero dar más problemas". Hoy dará su última clase. Echanove, de 43 años, llegó hace un mes y medio al instituto público Salvador Allende de Fuenlabrada (1.500 alumnos) en sustitución de una profesor por estar de baja maternal. Echanove es profesor de Religión -asegura que no es sacerdote- y da clases a segundo, tercero y cuarto de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) y a primero de Bachillerato. En total tiene a su cargo a un centenar de alumnos.La semana pasada, Echanove repartió entre sus estudiantes de segundo de ESO, de 13 años de edad, un juego de fotocopias con artículos, entre otros, del catedrático de Psicopatología Aquilino Polaino, que el pasado junio asimiló en el Senado la homosexualidad con una enfermedad.
En las fotocopias, un juego de seis folios, los niños pudieron leer que la homosexualidad suele compaginarse con otras "patologías, como la depresión grave, el trastorno obsesivo compulsivo, el aumento de ideas de suicidio..."; que la mayoría de los homosexuales son pederastas o que en las relaciones homosexuales "la posibilidad de lesiones e infecciones en el recto y el ano es muy alta". "El esfínter anal es un músculo cuya función está relacionada con la defecación. No es funcional la introducción del órgano masculino a su través...", siguen las fotocopias.
Sin preservativoAlgunos de los niños mostraron las hojas a una de sus profesoras y ésta comunicó lo ocurrido a la dirección del instituto, donde dan clases 140 profesores. "Tres alumnas de segundo de ESO vinieron con el juego de fotocopias y además nos contaron que el profesor les dice que no se pongan preservativos y que la homosexualidad es pecado", explicaron varios profesores. El claustro de profesores ha escrito una resolución, que será aprobada el próximo 6 de abril, en la que califica lo ocurrido de inadmisible: "Rechazamos el adoctrinamiento en las aulas con la transmisión de mensajes contrarios a la ley, a la igualdad, al respeto a las personas y a los fines propios de la educación".
"La información tiene unos errores científicos de categoría. Aquí trabajamos muchísimo el tema de valores y rechazamos totalmente el contenido de las fotocopias", denunció Eduardo Garrigós, director del centro. La dirección del instituto trasladó entonces a la inspección de la Consejería de Educación las fotocopias.
"Desde la Consejería de Educación hemos confirmado lo ocurrido y hemos trasladado al obispado de Getafe [el que selecciona y contrata a los profesores de Religión de la zona sur de la región] el expediente para que decida lo que hay que hacer", señalaron fuentes de la consejería.
Un portavoz del obispado de Getafe afirmó, en un primer momento, que si el centro decidía pedir la destitución del profesor, el obispado apoyaría la decisión y ambas instituciones trasladarían entonces lo pactado a la Consejería de Educación. "La documentación que el profesor entregó a los alumnos pudo ser inoportuna, por el contenido o la edad de los chicos", reconoció dicho portavoz, que apeló a que el profesor no actuó con mala intención. Pero el obispado no ha tenido que tomar ninguna decisión, ya que Echanove renunció ayer a su puesto y hoy será el último día que dé clase. "Dimito para evitar problemas. Desde el obispado no me han presionado porque nunca presiona. Pero me dijeron que la situación había creado ciertas dificultades", afirmó el docente.
Echanove asegura que lo ocurrido se ha debido a "un malentendido" y que siente lo sucedido. "Los chicos me pidieron información sobre la homosexualidad y se lo he explicado desde un punto de vista moral y ético. Quizá a los padres les ha molestado la parte médica, que es muy explícita", argumentó el profesor. Sin embargo, Echanove no recuerda haber dicho nada a sus alumnos sobre que no usen preservativos. "He pecado de poco prudente. A los críos les di la documentación y les dije que era de uso privado, para que se informaran ellos", agregó. Según Echanove, los alumnos de 13 años "son chavales mayores, y dijeron que ya sabían todo sobre sexo".
"Ellos ya conocen el punto de vista sobre la homosexualidad que hay en la sociedad, como la ley que les permite casarse. Lo que he querido ha sido darles otro punto de vista. Yo me informo mucho por Internet y les he pasado cosas que vi en la Red", concluyó.

Textos de una 'web' ultracatólica

Los textos del juego de fotocopias que repartió Javier Echanove entre sus alumnos de la clase de Religión han sido tomados de la página web ultraca-tólica www.es.catholic.net. Uno de los textos se titula
Lo que no te han dicho de los homosexuales y afirma, por ejemplo, "que los homosexuales de varios países están intentando reducir la edad de consentimiento sexual entre personas del mismo sexo hasta los 10 años, así como legalizar el incesto".
"Según el Journal American Medical Association, el 50% de los hombres enfermos de sida habían tenido relaciones sexuales con un hombre adulto antes de los 16 años, y el 20% antes de cumplir los 10", continuaron leyendo los alumnos de segundo de ESO.
Hay alusiones también a la promiscuidad: "La duración media de las relaciones homosexuales es de dos a tres años y, según la Federación Estatal de Gays y Lesbianas, los homosexuales tienen una media de 39 relaciones distintas a lo largo de su vida".
Los alumnos de Echanove también pudieron leer que "los homosexuales no practican la tolerancia que reclaman, pues persiguen judicial y mediáticamente a todo el que discrepa de sus ideas y reivindicaciones".
Otro texto, titulado Homosexualismo: lo que no se debe ocultar afirma que "el lobby gay intenta imponer sus derechos", a la vez que el apartado de "consecuencias médicas" no escatima detalles. "La fisiología humana muestra con claridad que el cuerpo humano no está diseñado para acomodar la actividad homosexual. Las relaciones sexuales anales no son fisiológicas y es de una gran irresponsabilidad decir que la actividad homosexual no daña a la sociedad ni a los individuos".
"En las relaciones homosexuales, la posibilidad de lesiones e infecciones en el recto y el ano es muy alta. La mucosa rectal no está preparada para el acceso del pene, el cual al producir fricciones sobre la misma, puede lesionarla con relativa facilidad", afirma también el apartado "médico" del texto.

Això de les pàgines ultracatòliques ja ho havia vist també i fa esgarrifar que puguin inventar aquestes coses amb la finalitat d'excloure'ns del panorama a tots/es els homosexuals...

Seria convenient que hi hagués una mica de censura i prohibir aquesta mena d'apologia a la mentida i a l'exclusió d'un munt de persones!!!

Esperant l'arc de sant martí

2006-03-22T18:29:00.000+01:00

Avui mentre esperava que es fes l’hora d’entrar a la feina m’he assegut a un banc a llegir mentre em tocava una mica el sol que tímidament es va deixant veure. Aleshores he vist dues noies agafades de la mà també tímides com el sol però tendres com la primavera, han pujat unes escales estretes, i han desfet aquesta unió...

Un cop les han pujat han estat dubtant un instant si tornar-se agafar i finalment ho han fet. En aquell moment ha començat a ploure unes gotes grans com monedes de 500 pessetes i jo m’he quedat esperant que sortís l’arc de Sant Martí.

Ràtzia

Lidia Falcón.... la cagaste mogollón

2006-03-18T15:45:00.000+01:00

Ahir vaig anar a la presentació del nou llibre de Beatriz Gimeno Historia y análisis político del lesbianismo. La xerrada estava molt bé van parlar la Fina Birulés i la Carme Port i tenien un discurs molt elegant i sobretot molt interessant, centrat sobretot en el lesbianisme en el moviment feminista, i aleshores va parlar ella Lidia Falcón, una feminista de les de tota la vida, té un munt de publicacions i ha estat a moltes batalles i bé durant la xerrada tenia un discurs que es feia una mica complicat de seguir carregós.. però molt correcte.

I per suposat quan va parlar Beatriz, una passada, jo mai l'havia sentit, però les paraules que deia, acompanyades d'una veu càlida i harmoniosa omplien tot.

Però en el moment en que va arribar el torn de les preguntes i una noia va preguntar sobre el moviment Ni putes ni soubmises francès que denuncien les opresions de les dones a França (i no en sé gaire cosa més... em documentaré) la dona se li va girar la pilota i va dir que el moviment feminista era l'únic moviment social que no havia tingut un grup terrorista vinculat i el que hauríem de fer les dones joves és organitzar-nos i actuar (de forma violenta contra les situacions opresives, homes maltractadors, violadors... ). I lo més fort és que hi havia gent aplaudint!!

En fin jo no donava crèdit al que sentia... perquè la violència no es pot tractar amb violència(ull per ull i el món acabarà sec). La dona no es va retreure quan li van preguntar!!

No vull creure que el que deia ho deia de veritat i no era una forma de parlar perquè sinó... apaga y vámonos..

Ràtzia

Piano a quatre mans

2006-03-13T15:36:00.000+01:00

Encara record ahir, quan vares fer sonar música preciosa del teu piano, mentre t'acariciava... Es podia haver parat el temps en aquell instant i no tornar a recuperar la monotonia que ens empeny al desquici i al dilluns.

I hate mondays!!!

Odi

2006-03-12T15:51:00.000+01:00

Mai heu tingut la sensació (desagradable) que algú us està fent la vida impossible, encara que aquest algú no en sigui conscient del mal que us està fent??

Pos a mi em passa això amb una persona que està molt a prop meu (no la meva angeleta). Em fa sentir mala persona, egoista, despreocupada i moltes altres coses i no sé perqué collons ho fa. (Que ordinària... però és que darrerament aquesta situació em sobrepassa).

La resposta seria allunyat d'ell... però això no es tant fàcil ara per ara. Aviam si les coses canvien i formo una llar d'amor!!!

Manifestació descafeinada

2006-03-09T12:13:00.000+01:00

Ahir a la tarda vaig anar a la manifestació i la veritat és que hi havia poca gent, crec que els altres anys hi havia tot Pelai ple. Bé com que no sé les xifres no fo puc reafirmar, però era la impressió que em donava... Mireu quin cartell portava un grup de gent... Em va fer molta gràcia... seran lectors del blog?? O també han usurpat el magnífic títol de la Gemma Lienas???

Manifestem-nos!!

2006-03-07T17:26:00.000+01:00

Noies!!!!

Demà és el nostre dia! Tothom a la manifestació.

Dimecres 8 de març 2006 - 19:30H
Sortida des de la Plaça Universitat cap a la Pl. Sant Jaume.
Recorregut habitual per Les Rambles i entrar a la Pl. per Ferran.

La ciutat

2006-03-05T01:15:00.000+01:00

La ciudad parece un mundo... cuando se ama a un habitante això diu l'Ismael Serrano, en cas de replantejar-me certes coses ell seria l'home ideal (però com que no crec en l'home ideal... res!). Això la ciutat en el meu cas és el món que he creat o el que visc i el que m'agrada viure.
Tota la vida he viscut en un poblet petit on crec que l'aire està més enrarit que l'aire brut de ciutat on hi ha moltes envejes i moltes ganes de posar-se en la vida dels altres. Quan vaig venir a viure a Barcelona va ser com si el món s'obrís, com si la mena de paret que tenia al fons dels meus pensaments es trenqués i tot estés per fer.

i tant que hi havien coses per fer i amb el temps he anat fent i faig (puto estrés!!!) Trobar a la persona, la dona essent una dona amb qui voldries despertar cada matí, amb qui veus els mateixos núvols, creues pels mateixos passos de zebra, fa que Barcelona sigui ella, que no em pugui imaginar estar aquí sense que ella hi fos...

Aixxxxx

Marxo a dormir i a somiar amb el meu angelet!!!

Bona nit

Ça va bien!!

2006-03-04T14:18:00.000+01:00

Comença a rutllar tot... Malgrat el cansament de treballar molts dies, sembla que tot vagi bé fins i tot el blog (podria anar millor, ho sé però step a step...).

Tinc ganes d'anar al cinema perquè fa un munt que no hi vaig, la darrera peli que hem vist és Broc... Mountain (no recordo com s'escriu). I crec que va sent hora de tornar-hi, a veure si l'agenda m'ho permet (tinc un munt de treballs per entregar i 0 ganes de fer-los) i trobo alguna peli que valgui la pena. Si algú vol fer un seggeriment les línies estan obertes!

Ràtzia

Bon dia Catalunya!!

2006-03-02T11:00:00.000+01:00

Avui és el primer dia que tinc ordinador a casa!!! Quina alegria no haver d'esperar a la feina per fer una sèrie d'activitats que amb el temps s`'han tornat quotidianes... veure el correu tafanejar una mica etc!!! Aviam ara si escric més sovint i m'ho curro una miqueta més!

Escoltant la radio he flipat: es veu que a UK regalen els bitllets d'avió per anar als pobles de la costa de Catalunya oferint: sexe a la platja, borratxeres i la possibilitat de currar a la polícia (bueno això darrer alguna vegada més d'un@ ho haurà pensat, però com som gent de seny...). En fin el que fa voler fer negoci a qualsevol preu...

Ràtzia

Cartell 8M

2006-02-28T15:57:00.000+01:00

Avui he vist el cartell del dia de la dona treballadora... horrorós!!! No m'ha agradat gens, una bossa amb un altaveu. Simbòlicament encara li podria trobar la gràcia (altaveu per a cridar, per a reivindicar, per a denunciar la situació de la dona) però estèticament el trobo insípid, no crida gens l'atenció.

Es pot veure en aquest enllaç... Què us sembla?

http://www.gencat.net/icdona/cartells2006.htm

Temps...

2006-02-26T18:37:00.000+01:00

És dur treballar, és dur treballar tots els dies, és dur treballar i a més que no tinguis res a fer al teu lloc de treball. I és encara més dur esperar ansiosament que sigui l'hora de plegar i sembla que el rellotge estigui fent la migdiado o pitjor encara hivernant.

És dur veure com perds el temps i el cost d'oportunitat són els seus braços, la seva veu...

La noche por ser triste carece de fronteras...

2006-02-26T15:27:00.000+01:00

Després de dinar m'ha agafat la vena melancòlica que duc dins meu i m'he posat a llegir poemes de Cernuda. M'han agradat són romàntics, tendres i parlen de les dificultats que tenen alguns amors per tirar endavant...

Diré cómo nacisteis, placeres prohibidos,
como nace un deseo sobre torres de espanto,
amenazadores barrotes, hiel descolorida,
noche petrificada a fuerza de puños,
ante todos, incluso el más rebelde,
apto solamente en la vida sin muros.

Es fa estrany llegir una cosa tant càlida, tant íntima com pot ser la poesia en una pantalla d'ordinador. Però és la rebel·lió de les formes, ja hi ha tantes coses que fem davant d'un ordinador, que no ve d'aquí. Jo m'he enamorat davant d'una pantalla i segurament no sóc la única :).

Enveja molt sana....

2006-02-26T12:05:00.000+01:00

Darrerament no tinc massa temps per conectar-me "a mi libre aberio" a internet i escriure en el meu blog, les poques estones les he dedicat a tafanejar d'altres blogs i veig clarament que:

Hi ha molta gent que escriu molt i molt bé
Expressa setniments (en la majoria dels casos)
Escriu molt sovint
Tenen un disseny atractiu
Tenen una xarxa de blogs amigues
Reben comentaris
(...)

Jo disto encara molt de tots aquests punts per això he decidit tenir enveja sana i intentar millorar. Espero que si arribo a tenir internet a casa i temps poder arribar a tenir molts dels puntets exposats més amunt.

Bon diumenge

Ràtzia

Diane Arbus al Caixaforum!!!

2006-02-18T13:29:00.000+01:00

Al Caixaforum es fa una exposició de la fotografa Diane Arbus. Jo la vaig conèixer xatejant... es fa cultura malgrat tot. Una noia tenia el nick d'Arbus i li vaig preguntar de que venia i em va dir d'una fotografa... em vaig documentar (debilitats professionals..)i vaig veure unes fotos que no et deixen indiferents. Personatges que als anys 50 estaven al marge de la societat, dures i fredes i que amb el temps i tota l'evolució encara serien marginats
Copio de http://www.liceus.com/cgi-bin/gui/03/3203.asp

Esta exposición constituye la primera retrospectiva internacional de la obra de Diane Arbus y también la muestra más completa jamás reunida hasta ahora. Está formada por unas doscientas fotografías de entre las más emblemáticas de la artista, procedentes de colecciones públicas y privadas de todo el mundo, muchas de las cuales se exponen al público por primera vez. La muestra permite, además, conocer su método de trabajo y sus influencias intelectuales a través de hojas de contacto, cámaras, cartas, cuadernos de notas y otros escritos. Elisabeth Sussman, comisaria independiente, y Sandra Philips, conservadora de Fotografía del San Francisco Museum of Modern Art, son las comisarias de esta exposición, que se ha exhibido anteriormente en el San Francisco Museum of Modern Art, el Metropolitan Museum of Art de Nueva York y el Victoria & Albert Museum de Londres, entre otros.
Diane Arbus (1923-1971) empezó a trabajar en fotografía de moda durante los años cuarenta. La influencia de Lisette Model fue decisiva para definir su estilo, calificado como una especie de antropología contemporánea de los Estados Unidos de la posguerra. Arbus se interesó por todo tipo de personajes y realizó retratos de parejas, niños, familias de clase media, travestidos, gente corriente, tipos excéntricos, desnudos, personajes conocidos... Su trabajo fue publicado en muchas de las revistas más importantes, como Esquire y Harper's Bazaar. Aunque en vida sólo logró que sus obras figuraran en algunas exposiciones colectivas, sus fotografías captaron fuertemente la atención de la crítica y del público. La audacia de los temas y el enfoque fotográfico fueron reconocidos como revolucionarios. En 1972, un año después de su suicidio, su trabajo fue seleccionado para participar en la Bienal de Venecia -con ello, era la primera vez que un fotógrafo estadounidense era seleccionado-, y el MoMA de Nueva York organizó su primera gran retrospectiva.

Fins a mitjans de maig... l'entrada és gratís... no us la perdeu!!!

Pa cagarse... en Dió

2006-02-15T17:58:00.000+01:00

Després d'haver llegit la notícia al diari Metro la torno a veure ampliada i de veritat que n'hi ha per excomulgar-se massivament (com diria Sabina: Nos sobran los motivos. Copio d'Indymedia:

Una hoja del Arzobispado de Valencia acusa de "provocación" a las víctimas de maltrato

"El varón no pierde los estribos por dominio, sino por debilidad", sostiene texto
EL PAÍS - Sociedad - 14-02-2006

"Nadie ha confesado qué hicieron las víctimas, que más de una vez provocan con su lengua". Es un extracto del artículo sobre el maltrato a las mujeres, firmado el pasado domingo en la hoja parroquial Aleluya, que edita el Arzobispado de Valencia, por el catedrático de Teología jubilado Gonzalo Gironés. A continuación, este sacerdote valenciano abre un paréntesis explicativo en su texto, distribuido en las parroquias: "El varón, generalmente, no pierde los estribos por dominio, sino por debilidad: no aguanta más y reacciona descargando su fuerza, que aplasta a la provocadora".

Numerosos católicos se dirigieron ayer a los medios de comunicación y a la imprenta de la publicación (es el único teléfono que aparece en ella) para expresar su indignación por el artículo.

El texto aparece en la segunda página, tras la reproducción de la carta del arzobispo Agustín García-Gasco. Éste es su contenido íntegro: "Se quejaba una mujer en un periódico de la agresión que sufre la mitad de los humanos, o sea las mujeres, por parte de la otra mitad. Prueba de ello son las 63 mujeres muertas a manos de sus parejas en España en el año 2005. Sin negar que ello sea verdad, conviene hacer dos precisiones. Primera: nadie ha confesado qué hicieron las víctimas, que más de una vez provocan con su lengua. (El varón, generalmente, no pierde los estribos por dominio, sino por debilidad: no aguanta más y reacciona descargando su fuerza que aplasta a la provocadora). Queda además una 2ª observación: ¿No han tenido en cuenta que hubo en España, durante el mismo periodo, 85.000 abortos reconocidos? Por cada mujer muerta a manos de un hombre hubo 1.350 niños asesinados por voluntad de sus madres. Es peor".

En conversación con este diario, el catedrático jubilado de teología negó que el texto justifique las agresiones de los hombres a sus parejas. "Digo que el comportamiento de la mujer puede atenuar la culpabilidad del hombre, por lo que en todo caso sería un atenuante y no una justificación". La provocación de la mujer a la que se refiere Gironés, "según los casos, eximiría de parte de culpa al agresor", puntualizó. "En buena parte, esto es así

[en referencia a la "provocación" femenina] y puede consultarlo usted revisando la jurisprudencia y a través de las sentencias de los tribunales", dijo.

Con todo, el sacerdote pone el énfasis sobre el aborto. "Que no digan que el sexo femenino es la víctima y que todos los varones somos unos bestias porque las mujeres son las que practican el aborto y eso es más grave". Y añadió: "Es cierto que no sólo los comete la mujer, pero es culpable porque si no quiere, no aborta".

El Arzobispado de Valencia negó ayer en un comunicado que Aleluya sea una publicación oficial y rechazó "los términos en los que se expresa el referido artículo", al tiempo que "recuerda que en nada reflejan el sentir de la Iglesia frente a este tipo de situaciones absolutamente injustificables".

Bajo la cabecera de Aleluya aparece destacado en mayúsculas el nombre del Arzobispado de Valencia. En el membrete de la hoja parroquial se indica que está editada por el arzobispado.

El director de Aleluya, Juan Emiliano Pérez, calificó ayer la publicación de "semioficial" y oficiosa. "Es una publicación del arzobispado, pero no es el boletín oficial", explicó. "En cualquier caso, la única responsabilidad es del que lo ha escrito", concluyó. El director reconoció las quejas. Pero en su opinión, "la intención principal del autor era poner de relevancia la monstruosidad de las cifras del aborto en cuya calificación estamos todos de acuerdo". Estas consideraciones se recogerán en el próximo número de Aleluya en una nota.

El arzobispado recordó también que la postura del jefe de la curia valenciana, García-Gasco, es que detrás de la violencia de género "hay un fracaso educativo esencial: se trata de hombres que no han cultivado ni siquiera de una manera mínima el respeto por la mujer".

Enfin... Gris sobre gris

Ràtzia

Oblit (momentani) de la tristesa

2006-02-09T17:00:00.000+01:00

Després d'un parell de dies col·lapsada per la tristesa, em sembla que torno a veure la llum´. Podria fer la metàfora de després de la tempesta torna a sortir el sol, l'únic que no hi hagut tempesta externa, jo mateixa me l'he provocat.

No sé exactament el que em va passar, bé un cúmul d'emocions negatives, associada amb el fet de tornar a casa i saber que ja no és el teu lloc.. que has marxat i la vida segueix i que les teves coses també estan sotmeses a aquesta alienació: ya nada es lo que era...

Amb els dies i ara altre cop lluny ho tinc una mica més clar i gràcies als mimitos i les paraules amb la seva veu suau del meu angelet tot està recuperant la calma i jo les ganes de riure...

Senza fine....

2006-02-06T17:26:00.000+01:00

Quina cançó més maca ens descobria l'Isabel Coixet a mi vida sin mi... (quina peli i quantes emocions... però això ja ho explicaré un altre dia!) Avui la tinc al cap (semblo una gramola... sempre amb una cançó per a cada moment). Senza fine de les setmanes amb treball, que a priori semblen igual que les altres però segur que hi ha ingredients que les faran especials... Esas pequeñas cosas....

Ahir quan em vaig despertar amb la radio em va agafar un mal rotllo... vaig sentir que tres dones havien estat víctimes de la violència masclista... sisi masclista... ara li han canviat de denominació vés per on, però aquest no és el tema.

Ho vaig trobar fortíssim perquè cada cop hi ha més dones que moren en mans de les seves parelles, aquest problema també sembla que no té fi... Avui no he escoltat les notícies ni res però segurement (per desgràcia) hi hagut més casos.

Ha de ser tant fort que la persona que estimes es cregui que té un poder tant absolut sobre la teva persona que es cregui amb dret a humiliar-te i negar-te la teva condició humana i a donar-te cops fins a matar-te o malferir-te... Per què? Perquè és més fort físicament, perquè depens economicament? Perquè és un ésser tant despreciable que no es pot dir persona... Allunyat dels mals rotllos tu vals més que tot això!!!

Dissabte a la tarda

2006-02-04T15:43:00.000+01:00

Després de moltes setmanes treballant cada dia, d'exàmens, de compromisos per no saber dir que no, de trobades amb qui més estimo sense acabar de ser-hi del tot; se'm posa al davant una tarda de dissabte... lluny de Barcelona. La consumiré veient Charlie i la fàbrica de xocolata (que no l'he vist) i anant a la pelu (odio anar-hi...) però ja anava tocant (m'estava`plantejant escoltar música heavy per estar en sintonia amb les meves grenyes). Però anar a la perruqueria no està excempt de risc.. Perquè poques vegades concorda el que vols amb el que acaba sent.... Espero que la diferència de criteris no estigui massa allunyada.

Bona tarda de dissabte a tothom!!!
Ràtzia

Segon dia...

2006-02-04T13:25:00.000+01:00

Em sembla que això comença a agafar una mica de forma... és complicat, sobretot canviar el format de les coses, em sembla que el meu analfabetisme tecnològic se'm fa patent davant els nous reptes.

Què m'agradaria que passés amb aquest blog?

Tenir blogs amics
Expressar-me lliurement!!!
Tenir comentaris
Ser una catapulta cap a blogs que desconec i que segur que són interessantíssims

I vosaltres que espereu dels vostres blogs???

Vells camins...

2006-02-04T00:28:00.000+01:00

Avui torno a casa després d'un mes sense ser-hi i sense poder-ho evitar tinc tot el dia aquesta cançó clavada en el cap:

Sembla un somni,
miro enrera
i recordo l’olor d’aquella terra
les muntanyes i les seves valls
crec que em necessiten
de fet, m’estan cridant..

Vells camins plens de pols
no canvieu, per favor!
Apropeu-me cap a casa,
vells camins, plens de pols...

Cels que criden la tempesta
raig de lluna,
l’olor de l’herba fresca
tantes coses que vaig deixar fugir!
Ara me n’adono, ho eren tot per a mi...

Suposo que amb el temps s'han anat convertint en pols... tal com avui la neu que encara queda pels camps i pels carrers es converteix en aigua

Per què??

2006-02-03T23:36:00.000+01:00

El títol d'aquest raconet, és un plagi (malament, no està bé això de començar copiant) del títol del darrer llibre de la Gemma Lienas, però és que realment és un títol que xoca, que no deixa a ningú indiferent... per això canviant l'ordre de les paraules l'he manllevat.

No som putes perquè podem i hem de fer amb el nostre cos el que volem a canvi de la nostra satisfacció i no a canvi de res que els diners puguin pagar, no som submises perquè ja hem tingut massa anys, segles i fins i tot mil·lenis d'opresió masclista fent que la història es construis al marge de les dones ... però gràcies molts cops al treball femení a l'ombra. I som rebels perquè hem dit prou d'aquest color!!!!

Benvingudes/uts a l'hora lila

2006-02-03T21:28:00.000+01:00

Hola a totes i tots... Aquest és el meu primer blog, així que és probable que tingui problemes tècnics... però prometo millorar!!! Intentaré parlar una mica de tot... però m'agradaria sobretot escriure entre totes les situacions que les dones patim... però també d'altres que en gaudim... Espero que ens anem trobant.

Una abraçada... i bentrobades a l'hora lila
Ràtzia